DICTAT

Més aprop, marcant el camí de la carretera, ametllers d'un verd suau i figueres d'amples pàmpols. La carretera serpantajava entre els turons. D'ella naixia el camí, s enfonsava i desapareixia i tornava a emergir de nou entre les atzevares i les pales amples i gruixudes de les figueres de moro.
Cap a migdia, la muntanya baixava en una corba suau, onejada de turons, i apareixia l aldea, aixafada sobre la terra.

MARIA AURELIA CAPMANY, La pluja als vidres